Agricultura ecològica, ramaderia extensiva i pesca artesanal

El Front Ampli proposa que almenys el 25 % de la superfície agrària sigui ecològica el 2030 i el 100 % el 2050.

Publicat
Actualitzat

Les dades clau

  • Almenys el 25 % el 2030 i el 100 % el 2050 de la superfície agrària útil estaria en producció ecològica.
  • 10 % de l’espai al camp es reservaria per a la biodiversitat.
  • Almenys el 30 % dels oceans estaria protegit per al 2030.
  • Un banc públic de terres estatal regularia el mercat de la terra i els seus preus, amb un sostre de superfície per comprador.
  • La fi de la pesca d’arrossegament és l’objectiu específic de les mesures sobre la flota industrial.

Des del Front Ampli proposem una transició agroecològica perquè almenys el 25 % de la superfície agrària sigui ecològica el 2030 i el 100 % el 2050, tant en agricultura com en ramaderia. Crearem un banc públic de terres, orientarem els ajuts de la Política Agrària Comuna a les explotacions familiars i rebaixarem l’IVA dels aliments ecològics i de proximitat.

Al mar, donarem prioritat a la pesca artesanal i avançarem cap a la desaparició progressiva de la flota industrial, amb l’objectiu de posar fi a la pesca d’arrossegament.

El que diu el programa

  • 7.2.1. Fomentarem la ramaderia extensiva i el pasturatge com a eines clau per a la conservació de la biodiversitat, la prevenció d’incendis forestals i la vertebració del territori mitjançant una estratègia de ramaderia extensiva i coexistència específica que posi en valor la ramaderia extensiva de base agroecològica i en garanteixi la coexistència amb la biodiversitat i els grans carnívors, mantenint-ne intacte l’estatus de protecció.
  • 7.2.2. Transició cap a una producció ramadera 100 % ecològica establint l’objectiu d’assolir almenys un 25 % de superfície en ecològic per al 2030 i el 100 % per al 2050, tant en agricultura com en ramaderia.
  • 7.2.3. Transició integral cap a l’agroecologia impulsant una Llei d’Agricultura amb l’objectiu d’assolir almenys un 25 % de superfície agrària útil en producció ecològica per al 2030 i el 100 % per al 2050. Aquest model ha de prioritzar les pràctiques agroecològiques i els conreus de secà, les varietats tradicionals i les lleguminoses com a peça clau per a l’adaptació climàtica, la fertilitat i la millora del sòl i la transició proteica.
  • 7.2.4. Regularem el mercat de la terra i garantirem el relleu generacional i l’ocupació digna fomentant la creació d’un banc públic de terres estatal per a la regulació del mercat de terres, dels seus preus i el control del seu ús per evitar l’especulació. Els agricultors i agricultores joves, familiars i socials tindran prioritat en la compra o l’arrendament, i s’establirà un sostre de superfície per comprador, segons els conreus, per evitar la concentració i l’acaparament de la terra en mans d’uns pocs. És imprescindible vincular els ajuts públics a la condicionalitat social i ambiental i al manteniment de l’ocupació rural digna que fixi població al medi rural.
  • 7.2.5. Incentivarem l’agricultura agroecològica i reorientarem els diners públics cap a explotacions familiars de petita i mitjana escala amb més valor ecològic i social reformant la Política Agrària Comuna (PAC) mitjançant l’eliminació progressiva de subsidis perversos en els pagaments per hectàrea. Exclourem dels ajuts els fons d’inversió i les grans societats mercantils. En situacions d’estrès inflacionari, farem servir «bons climàtics» per a petits agricultors com a baló d’oxigen per cobrir costos i fer la transició cap a un model lliure de fòssils.
  • 7.2.6. IVA reduït o exempcions per als aliments de terra i mar d’origen ecològic, agroecològic i de proximitat, alhora que s’aplica el principi de «qui contamina paga» a les grans corporacions alimentàries incrementant els impostos als productes processats i poc saludables.
  • 7.2.7. Protegirem la biodiversitat mitjançant la reducció d’inputs químics establint objectius vinculants per a la reducció massiva de l’ús de plaguicides, fertilitzants sintètics (especialment nitrogenats) i antimicrobians, en línia amb l’Estratègia de la Granja a la Taula. Així mateix, garantirem el 10 % d’espai per a la biodiversitat al camp i aplicarem mesures estrictes per a la protecció dels pol·linitzadors.
  • 7.2.8. Reduirem consums fòssils i emissions en les activitats agràries. Millorarem maquinària i construccions, introduirem renovables i eficiència, optimitzarem la fertilització i la rotació de conreus i substituirem la crema de residus per aprofitaments compatibles amb l’economia circular.
  • 7.2.9. Prioritzarem els productes agroalimentaris locals i estatals. Donarem suport a la venda de proximitat i evitarem importar productes que ja es conreen a Espanya només perquè siguin més barats, tenint en compte els seus efectes ambientals i socials. Basarem les decisions sobre conreus transgènics en l’evidència científica, avaluant cada varietat i el seu ús i evitant diferències injustificades entre la producció estatal o europea i les importacions.
  • 7.2.10. Descarbonitzarem el processament, l’envasament i la logística agroalimentaris. Donarem suport a la diversificació de produccions de més valor amb menys consum unitari d’aigua, a la recerca per al secà i a la reorientació del regadiu.
  • 7.2.11. Fomentarem la pesca de baix impacte ambiental i alt valor social prioritzant la pesca artesanal com a pilar de la biodiversitat, la salut i la cohesió territorial costanera. Proposem un transvasament necessari d’inversió per donar suport a aquests models d’alt valor social.
  • 7.2.12. Desaparició progressiva de la flota pesquera industrial en favor d’arts pesqueres més sostenibles implementant mesures urgents (com protegir almenys el 30 % dels oceans per al 2030, retirar el suport financer públic a les grans flotes industrials destructives i redirigir-lo a la reconversió laboral del sector, i la priorització dels criteris socioambientals (article 17 de la Política Pesquera Comuna) sobre els criteris merament històrics o econòmics per afavorir la pesca artesanal) per eliminar els impactes industrials més severs sobre la biodiversitat marina, amb l’objectiu específic de posar fi a la pesca d’arrossegament.
  • 7.2.13. Suport al relleu generacional i de gènere en la producció pesquera social de baix impacte ambiental mantenint i incrementant els ajuts econòmics per fomentar noves incorporacions de treballadors joves i dones.
  • 7.2.14. Crearem reserves marines de protecció efectiva augmentant les àrees protegides marines clau per aturar la degradació de la costa i augmentar-ne la resiliència. Aquestes reserves han de comptar amb una protecció real que generi un augment de l’exportació de biomassa cap als caladers adjacents.
  • 7.2.15. Mantindrem el marisqueig i l’aqüicultura extensiva tradicional de bivalves, i restringirem l’aqüicultura industrial intensiva (especialment d’espècies piscívores com el llobarro) pel seu impacte en la contaminació de l’aigua, la transmissió de malalties i la sobreexplotació dels oceans per fabricar pinsos.

Preguntes i respostes

Haurà de ser ecològica tota l'agricultura?

Aquest és l'objectiu del Front Ampli per al 2050. Proposem que almenys el 25 % de la superfície agrària útil estigui en producció ecològica el 2030 i el 100 % el 2050, tant en agricultura com en ramaderia, mitjançant una Llei d'Agricultura.

El model dona prioritat a les pràctiques agroecològiques, els conreus de secà, les varietats tradicionals i les lleguminoses. A més, el Front Ampli fixaria objectius vinculants per reduir de manera massiva l'ús de plaguicides, fertilitzants sintètics i antimicrobians, i garantiria el 10 % d'espai per a la biodiversitat al camp.

Què és el banc públic de terres que proposa el Front Ampli?

És un organisme estatal que regularia el mercat de la terra i els seus preus i en controlaria l'ús per evitar l'especulació. El Front Ampli el proposa per garantir el relleu generacional i l'ocupació digna al camp.

Els agricultors i agricultores joves, familiars i socials tindrien prioritat en la compra o l'arrendament, i hi hauria un sostre de superfície per comprador, segons els conreus, per evitar l'acaparament de la terra en mans d'uns pocs.

Qui rebrà els ajuts agraris amb el Front Ampli?

Les explotacions familiars de petita i mitjana escala amb més valor ecològic i social. El Front Ampli proposa excloure dels ajuts els fons d'inversió i les grans societats mercantils.

Reformaríem la Política Agrària Comuna eliminant de manera progressiva els subsidis perversos en els pagaments per hectàrea. En situacions d'estrès inflacionari, els petits agricultors rebrien «bons climàtics» per cobrir costos i avançar cap a un model lliure de fòssils.

Baixarà l'IVA dels aliments ecològics?

Sí. El Front Ampli proposa IVA reduït o exempcions per als aliments de terra i mar d'origen ecològic, agroecològic i de proximitat.

Alhora, aplicaríem el principi de «qui contamina paga» a les grans corporacions alimentàries, apujant els impostos als productes processats i poc saludables.

Què passarà amb la pesca d'arrossegament i la flota industrial?

El Front Ampli proposa la desaparició progressiva de la flota pesquera industrial en favor d'arts de pesca més sostenibles, amb l'objectiu específic de posar fi a la pesca d'arrossegament. La prioritat passaria a la pesca artesanal, que rebria un transvasament d'inversió.

Entre les mesures, proposem protegir almenys el 30 % dels oceans per al 2030, retirar el suport financer públic a les grans flotes industrials destructives i redirigir-lo a la reconversió laboral del sector, i crear reserves marines de protecció efectiva.

Què proposa el Front Ampli sobre les piscifactories?

El Front Ampli proposa restringir l'aqüicultura industrial intensiva, especialment la d'espècies piscívores com el llobarro, i mantenir el marisqueig i l'aqüicultura extensiva tradicional de bivalves.

Altres mesures