Memòria democràtica amb reconeixement, justícia i reparació
El Front Ampli proposa que la reparació integral de totes les víctimes de la dictadura franquista sigui un dret subjectiu.
- Publicat
- Actualitzat
Les dades clau
- Dret subjectiu: la reparació integral de totes les víctimes de la dictadura franquista.
- Quatre fundacions: Francisco Franco, Primo de Rivera, Blas Piñar i Ramón Serrano Suñer, en procés judicial de tancament.
- Entre 1978 i 1983: reconeixement i reparació de les vulneracions de drets humans comeses en aquells anys.
- Cuelgamuros: dessacralització i transformació en un espai públic de memòria democràtica.
- Agost de 1936: investigació sobre la localització de les restes de Federico García Lorca i les altres víctimes assassinades a Granada.
Des del Front Ampli proposem desplegar la Llei de memòria democràtica perquè la reparació integral de totes les víctimes de la dictadura franquista sigui un dret subjectiu, amb el rescabalament dels béns confiscats i l’accés efectiu als arxius.
Aprovarem una Llei sobre nadons robats, transformarem Cuelgamuros en un espai públic de memòria democràtica i continuarem el procés judicial per tancar quatre fundacions franquistes.
El que diu el programa
- 18.6.1. Desplegament reglamentari de la Llei de memòria democràtica que reculli el dret a la reparació de totes les víctimes de la dictadura franquista i contempli aquesta reparació integral com a dret subjectiu, així com el dret al rescabalament dels béns confiscats i les sancions econòmiques produïdes per raons polítiques, ideològiques, de consciència o creença religiosa durant la Guerra Civil i la dictadura i dotació de mitjans personals, econòmics, tecnològics i materials per implementar la Llei de memòria democràtica, assegurar el funcionament del Banc Estatal d’ADN i la reforma de la Llei de secrets oficials per garantir l’accés als arxius.
- 18.6.2. Tancament de fundacions franquistes: Continuarem amb el procés judicial iniciat per al tancament de la Fundación Francisco Franco, la Fundación Primo de Rivera, la Fundación Blas Piñar i la Fundación Privada Ramón Serrano Suñer.
- 18.6.3. Memòria i reparació de les víctimes de la Transició: Desplegarem les recomanacions de la comissió tècnica prevista a la Llei de memòria democràtica per reconèixer i reparar les vulneracions de drets humans comeses entre 1978 i 1983, promovent les reformes legals necessàries. Impulsarem també la investigació històrica de la Transició, incloent-hi la violència política i institucional i el paper dels moviments socials en la conquesta i consolidació de les llibertats democràtiques.
- 18.6.4. Accés als arxius i dret a la veritat: Garantirem l’accés efectiu a la documentació històrica, policial, militar i judicial relacionada amb la repressió i les vulneracions de drets humans. Impulsarem la reforma de la legislació sobre secrets oficials, la desclassificació documental, la digitalització de fons i l’eliminació de restriccions injustificades, i facilitarem també l’accés a arxius privats i eclesiàstics d’interès per a la memòria democràtica.
- 18.6.5. Reparació integral i restitució patrimonial: Farem efectiu el dret al rescabalament dels béns confiscats i les sancions econòmiques imposades per motius polítics, ideològics o de consciència durant la Guerra Civil i la dictadura. Impulsarem els mecanismes legals de restitució o compensació patrimonial, a partir de la investigació dels béns espoliats, i reforçarem les mesures de reconeixement i reparació de les víctimes i les seves famílies.
- 18.6.6. Aprovarem una Llei sobre nadons robats. Impulsarem l’aprovació d’una llei específica que reculli les reivindicacions de les associacions de víctimes i garanteixi la investigació de les sostraccions de menors, també les posteriors a la dictadura, l’accés als arxius i expedients, la identificació genètica i l’assistència a les famílies, assegurant-ne els drets a la veritat, la justícia, la reparació i la recuperació de la identitat.
- 18.6.7. Resignificació democràtica de Cuelgamuros: Impulsarem la dessacralització del conjunt monumental i la seva transformació en un espai públic de memòria democràtica. Garantirem que el projecte no es limiti a una intervenció arquitectònica, sinó que incorpori una proposta històrica, científica, museogràfica i educativa rigorosa, amb participació efectiva de les víctimes i les associacions memorialistes, reconeixement dels treballs forçats i contextualització del monument com a instrument d’exaltació de la dictadura franquista.
- 18.6.8. Reconeixement i protecció dels llocs de memòria democràtica i antifeixista: Impulsarem la localització, catalogació i protecció patrimonial dels llocs de memòria, així com la seva senyalització mitjançant monuments, plaques i plafons explicatius que permetin conèixer els fets històrics que hi estan vinculats. En particular, garantirem la creació d’un Centre de Memòria de la Presó de Carabanchel als terrenys de l’antiga presó, amb protecció i conservació de les seves restes i vestigis davant de les actuacions urbanístiques, un espai públic d’homenatge a les víctimes de la repressió franquista i participació de les associacions memorialistes i veïnals. Així mateix, impulsarem i finançarem un projecte d’investigació històrica, arqueològica i forense per contrastar les hipòtesis sobre la localització de les restes de Federico García Lorca i les altres víctimes assassinades a Granada l’agost de 1936, incloent-hi prospeccions en llocs encara no investigats, amb finalitats d’identificació, veritat històrica i reparació familiar.
- 18.6.9. Recuperació de les memòries ciutadanes: Promourem la investigació, conservació i difusió de les memòries dels moviments veïnals, obrers, estudiantils, culturals, feministes i de defensa dels drets civils que van contribuir a la conquesta de la democràcia. Donarem suport als arxius comunitaris, la recuperació de testimonis orals i els projectes de memòria local, reconeixent el protagonisme de la ciutadania en la construcció de les llibertats.
- 18.6.10. Memòria democràtica de les dones: Impulsarem programes específics de recerca, documentació i divulgació sobre les dones represaliades i sobre la seva participació en la resistència antifranquista, l’exili, els moviments socials i la construcció democràtica. Recuperarem les seves trajectòries polítiques, sindicals, intel·lectuals i culturals, i les incorporarem al patrimoni documental i als relats públics de la nostra història.
- 18.6.11. Educació i transmissió intergeneracional de la memòria: Desenvoluparem programes educatius i culturals que connectin les noves generacions amb els testimonis de qui va viure la Guerra Civil, la dictadura i la Transició. Promourem projectes intergeneracionals, recursos didàctics sobre la història contemporània, visites a llocs de memòria i la col·laboració entre centres educatius, universitats, arxius i associacions memorialistes per fomentar el coneixement històric i els valors democràtics.
Preguntes i respostes
Quina reparació tindran les víctimes del franquisme?
El Front Ampli proposa que la reparació integral de totes les víctimes de la dictadura franquista sigui un dret subjectiu, mitjançant el desplegament reglamentari de la Llei de memòria democràtica.
Inclouria el rescabalament dels béns confiscats i de les sancions econòmiques imposades per raons polítiques, ideològiques, de consciència o creença religiosa durant la Guerra Civil i la dictadura, amb mecanismes de restitució o compensació. L'aplicació de la llei tindria més mitjans i s'asseguraria el funcionament del Banc Estatal d'ADN.
Què proposa el Front Ampli sobre els nadons robats?
El Front Ampli proposa una Llei sobre nadons robats que reculli les reivindicacions de les associacions de víctimes i garanteixi la investigació de les sostraccions de menors, també les posteriors a la dictadura, l'accés a arxius i expedients, la identificació genètica i l'assistència a les famílies.
S'obriran els arxius de la repressió franquista?
Sí. El Front Ampli proposa garantir l'accés efectiu a la documentació històrica, policial, militar i judicial sobre la repressió i les vulneracions de drets humans, reformant la legislació sobre secrets oficials.
També impulsaria la desclassificació de documents, la digitalització de fons i l'accés a arxius privats i eclesiàstics d'interès per a la memòria democràtica.
Què passarà amb Cuelgamuros?
El Front Ampli proposa dessacralitzar Cuelgamuros i transformar-lo en un espai públic de memòria democràtica, amb participació de les víctimes i les associacions memorialistes, reconeixement dels treballs forçats i contextualització del monument com a instrument d'exaltació de la dictadura.
A més, crearia un Centre de Memòria als terrenys de l'antiga presó de Carabanchel i finançaria la investigació per localitzar les restes de Federico García Lorca i les altres víctimes assassinades a Granada l'agost de 1936.
Es tancarà la Fundación Francisco Franco?
El Front Ampli proposa continuar el procés judicial ja iniciat per tancar la Fundación Francisco Franco, la Fundación Primo de Rivera, la Fundación Blas Piñar i la Fundación Privada Ramón Serrano Suñer.
El Front Ampli inclou la memòria de la Transició?
Sí. El Front Ampli proposa reconèixer i reparar les vulneracions de drets humans comeses entre 1978 i 1983, seguint les recomanacions de la comissió tècnica prevista a la Llei de memòria democràtica, i impulsar la investigació històrica de la Transició.
També promouria la memòria dels moviments veïnals, obrers, estudiantils, feministes i de drets civils, i programes específics sobre les dones represaliades i el seu paper en la resistència antifranquista.