Un gran parc públic d'habitatge de lloguer
El Front Ampli destinarà l'1 % del PIB anual a crear un gran parc públic i assequible d'habitatge, majoritàriament de lloguer.
- Publicat
- Actualitzat
Les dades clau
- 1 % del PIB anual (aprox. 17.000 M€) d’assignació permanent per crear el parc públic d’habitatge.
- 1,5 milions d’habitatges públics en 12 anys, a raó de 125.000 l’any.
- 20 % del parc total el 2035 seria habitatge públic.
- 600 € al mes com a màxim de lloguer públic per a un immoble tipus de 80 m², sense superar el 25 % de la renda.
- 90 % de l’edificabilitat residencial, com a mínim, reservada per a habitatge habitual (el 100 % a les zones tensionades).
Des del Front Ampli proposem destinar de manera permanent l’1 % del PIB anual a crear un gran parc públic i assequible d’habitatge, majoritàriament de lloguer. Volem incorporar 1,5 milions d’habitatges públics en 12 anys, amb un lloguer de 600 € al mes com a màxim per a un pis tipus de 80 m².
Per aconseguir-ho, aprovarem una llei per expropiar habitatges als grans propietaris corporatius, reservarem el sòl residencial per a habitatge habitual i donarem suport a l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús.
El que diu el programa
Pla estatal per conformar un parc públic i assequible d’habitatge de lloguer
- 1.1.1. Assignació pressupostària permanent de l’1 % del PIB anual (aprox. 17.000 M€/any) consagrada a la creació del parc públic d’habitatge.
- 1.1.2. Ampliarem el parc públic i assequible d’habitatge a través de la construcció directa i delegada, la compra per tanteig i retracte, la mobilització d’habitatge buit o infrautilitzat, la redensificació, l’expropiació i l’exercici del tanteig públic, amb el qual s’incorporaran 1,5 milions d’habitatges públics en 12 anys (125.000 habitatges públics/any), i s’arribarà a la mitjana europea (9,3 %) durant la legislatura i al 20 % del parc total el 2035. Els preus del lloguer públic es toparan tenint en compte el cost de la vida a cada territori, amb un màxim de 600 € mensuals per a immobles tipus de 80 m² i, en qualsevol cas, tenint en compte el cost de la vida de cada territori perquè no superi el 25 % de la renda.
- 1.1.3. Modificarem la legislació vigent perquè cap habitatge protegit passi al mercat lliure, independentment de qui en sigui el titular i sigui quin sigui el règim d’accés o de gaudi.
Expropiació progressiva de l’estoc immobiliari dels grans tenidors corporatius
- 1.1.4. Aprovació de la Llei d’Expropiació d’Habitatges a Propietaris Corporatius Privats: el procés afectarà en una primera fase l’estoc residencial de les entitats que posseeixin més de 1.000 habitatges (com Blackstone o CaixaBank), en una segona fase els tenidors de més de 700 habitatges i en una tercera fase les empreses propietàries de més de 50 immobles. Paral·lelament, adscriurem obligatòriament totes les finques urbanes i sòls residencials de la SAREB a l’empresa pública Casa 47.
Reserva obligatòria del 90 % del sòl per a habitatge habitual
- 1.1.5. Modificació de la Llei del sòl perquè l’ús residencial signifiqui exclusivament habitatge habitual: la llei fixarà una reserva mínima del 90 % de l’edificabilitat residencial per a habitatge habitual, que serà del 100 % a les zones tensionades. Reservarem per a habitatge protegit almenys el 40 % de l’edificabilitat residencial, destinada majoritàriament a lloguer assequible (25 % de l’ingrés mitjà de les llars de cada zona censal) mitjançant la reforma de la Llei del sòl.
- 1.1.6. El sòl urbanitzable adscrit a habitatge que romangui inactiu o sense executar durant 2 anys s’expropiarà automàticament o revertirà a sòl no urbanitzable.
Habitatge cooperatiu en cessió d’ús
- 1.1.7. Aprovarem una línia de l’ICO per a la promoció d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, la participació de l’economia social i solidària en el Fons d’Habitatge d’Impacte Social i un sistema d’avals i garanties a través de CERSA i les societats de garantia recíproca.
- 1.1.8. Mobilitzarem sòl i edificis públics de titularitat estatal, inclosos els de Casa 47, per cedir-los a cooperatives sense ànim de lucre mitjançant drets de superfície a llarg termini, amb instruments de concertació amb el sector i concursos restringits.
- 1.1.9. Reconeixerem per llei els proveïdors socials d’habitatge sense ànim de lucre, inclòs l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, en coordinació amb les figures autonòmiques existents, i establirem un marc jurídic sòlid per a la seva col·laboració amb les administracions públiques en la promoció d’habitatge social i assequible.
- 1.1.10. Impulsarem línies específiques d’ajudes a l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús per a les llars amb menys recursos, mecanismes de finançament que complementin el finançament aliè i redueixin les aportacions inicials de capital de les persones sòcies, i accés garantit de les persones sòcies a les ajudes al lloguer.
- 1.1.11. Reconeixement i protecció legal del cohabitatge al medi rural mitjançant cooperatives en cessió d’ús, a través de la modificació de la Llei de sòl i rehabilitació urbana, facilitant la rehabilitació d’edificacions existents per a diverses unitats de convivència i garantint que l’atribució de l’ús a les persones sòcies no es consideri, per si mateixa, una segregació o parcel·lació urbanística.
Preguntes i respostes
Quants habitatges públics construirà el Front Ampli i en quant de temps?
El Front Ampli proposa incorporar 1,5 milions d'habitatges públics en 12 anys, és a dir, 125.000 l'any. Així l'habitatge públic arribaria a la mitjana europea, el 9,3 %, durant la legislatura i al 20 % del parc total el 2035.
Els habitatges arribarien per diverses vies: construcció directa i delegada, compra per tanteig i retracte, mobilització d'habitatge buit o infrautilitzat, redensificació, expropiació i exercici del tanteig públic. Per finançar-ho, proposem una assignació pressupostària permanent de l'1 % del PIB anual, uns 17.000 M€ l'any.
Quant costarà el lloguer d'un habitatge públic?
Com a màxim, 600 € al mes per a un immoble tipus de 80 m². El Front Ampli proposa topar els preus del lloguer públic tenint en compte el cost de la vida a cada territori, perquè no superin el 25 % de la renda.
A més, el Front Ampli canviaria la llei perquè cap habitatge protegit passi al mercat lliure, sigui qui sigui el titular.
A qui expropiarà habitatges el Front Ampli?
A propietaris corporatius privats, en tres fases segons el nombre d'habitatges que tinguin. El Front Ampli proposa una Llei d'Expropiació d'Habitatges a Propietaris Corporatius Privats: la primera fase afectaria les entitats amb més de 1.000 habitatges, com Blackstone o CaixaBank, la segona els tenidors de més de 700 i la tercera les empreses amb més de 50 immobles.
En paral·lel, totes les finques urbanes i sòls residencials de la SAREB passarien de manera obligatòria a l'empresa pública Casa 47.
Què canviarà en l'ús del sòl per construir habitatges?
El Front Ampli proposa reformar la Llei del sòl perquè l'ús residencial signifiqui només habitatge habitual. Almenys el 90 % de l'edificabilitat residencial es reservaria per a habitatge habitual, i el 100 % a les zones tensionades.
Almenys el 40 % es reservaria per a habitatge protegit, majoritàriament de lloguer assequible, que el Front Ampli defineix com el 25 % de l'ingrés mitjà de les llars de cada zona censal. I el sòl urbanitzable per a habitatge que continuï sense construir durant 2 anys s'expropiaria automàticament o tornaria a ser no urbanitzable.
Quin suport tindrà l'habitatge cooperatiu amb el Front Ampli?
El Front Ampli proposa finançament públic, cessió de sòl i edificis de l'Estat i reconeixement legal per a l'habitatge cooperatiu en cessió d'ús. Inclou una línia de l'ICO i un sistema d'avals i garanties a través de CERSA i les societats de garantia recíproca.
L'Estat cediria sòl i edificis de la seva titularitat, inclosos els de Casa 47, a cooperatives sense ànim de lucre mitjançant drets de superfície a llarg termini. També hi hauria ajudes específiques per a les llars amb menys recursos i mecanismes que redueixin les aportacions inicials de capital de les persones sòcies.