Una nova política industrial i sobirania tecnològica
El Front Ampli crearà una Agència Industrial Pública sobre la SEPI i un Banc Públic d'Inversió perquè l'Estat dirigeixi la política industrial.
- Publicat
- Actualitzat
Les dades clau
- 3 % del PIB en R+D+I el 2030 i 4 % en la dècada següent és l’objectiu d’inversió.
- 15 % augmentarien tots els programes de l’Agencia Estatal de Investigación, especialment els d’innovació.
- 50 %: hi hauria una acció d’or a les empreses estratègiques que venguin almenys aquesta part de la seva producció al sector públic.
- 4,5 % del PIB de la UE tindria el pla d’inversió europeu que es defensaria per a política industrial, competitivitat i indústria verda.
- Cinc anys abans, com a mínim, de cada possible tancament es posarien en marxa els plans de transició justa a cada comarca afectada.
Des del Front Ampli proposem que l’Estat dirigeixi la política industrial: transformarem la SEPI en una Agència Industrial Pública, crearem un Banc Públic d’Inversió i condicionarem els ajuts públics a compromisos d’ocupació i inversió, amb devolució si s’incompleixen. Portarem la inversió en R+D+I al 3 % del PIB el 2030.
Regularem els centres de dades com a infraestructura estratègica, impulsarem un núvol sobirà i el programari lliure, i aprovarem un pla de reindustrialització verda amb una llei de transició justa.
El que diu el programa
Arquitectura institucional i banca pública d’inversió
- 6.1.1. Agència Industrial Pública sobre la SEPI: Transformarem la SEPI en una veritable Agència Industrial Pública, dotada de capital, personal especialitzat i capacitat operativa per crear empreses públiques, entrar en sectors estratègics i coordinar la participació de l’Estat. La seva actuació s’articularà de manera coordinada amb l’ICO, el CDTI, ENISA i les institucions autonòmiques per evitar la dispersió d’instruments públics.
- 6.1.2. Assolirem una inversió en R+D+I del 3 % del PIB el 2030 i del 4 % en la dècada següent. Aprovarem un pressupost plurianual de ciència i innovació que garanteixi un creixement constant de la inversió pública (fins a l’1,25 % del PIB, amb un 1,75 % d’inversió privada) i augmentarem un 15 % tots els programes de l’Agencia Estatal de Investigación, especialment els d’innovació.
- 6.1.3. Banc Públic d’Inversió i reorganització de fons: Crearem un Banc Públic d’Inversió i reorganitzarem de manera integral els fons públics de suport a l’empresa (actualment dispersos en diversos ministeris) i de les institucions financeres públiques per invertir en la transformació del model productiu cap a la transició ecològica i digital.
- 6.1.4. Creació d’un fons públic d’inversió tecnològica: Construirem un fons públic d’inversió per a la innovació i les empreses tecnològiques que doni suport a la creació, el creixement i la consolidació d’empreses innovadores.
- 6.1.5. Finançament a les startups, pimes innovadores i projectes d’escala: Facilitarem el finançament a projectes amb potencial tecnològic i productiu que trobin barreres d’accés al crèdit i al capital privat, donant suport especialment als que incloguin iniciatives d’economia social i cooperativa.
- 6.1.6. Innovació territorial i ocupació de qualitat: Fomentarem la inclusió d’empreses tecnològiques que contribueixin a distribuir l’activitat innovadora entre comunitats autònomes i territoris afectats per la desindustrialització o el despoblament. Els projectes finançats s’hauran de comprometre amb la creació d’ocupació estable, la formació, la igualtat i l’arrelament territorial de l’activitat productiva.
- 6.1.7. Estratègia plurianual d’inversió per missions: Aprovarem una estratègia plurianual d’inversió per missions que estableixi objectius mesurables de descarbonització, autonomia tecnològica, producció de béns essencials i cures, amb calendaris, assignació de responsables i pressupostos específics. Els projectes s’avaluaran pel seu impacte productiu, social i ambiental, a més de la seva rendibilitat financera.
Reforma de la Llei d’indústria i governança empresarial
- 6.1.8. Reforç de la Llei d’indústria i participació pública: Reforç legal per a la participació de l’Estat en el capital d’empreses estratègiques, la recuperació de presència pública en sectors clau i la titularitat pública de patents. Introducció d’una acció d’or (golden share) a les empreses estratègiques que venguin almenys el 50 % de la seva producció al sector públic, juntament amb la creació de mecanismes de control de preus d’insums essencials en situacions d’emergència.
- 6.1.9. Condicionament estricte dels ajuts públics i retorns: Exigència a les empreses beneficiàries de compromisos vinculants d’inversió, manteniment i qualitat de l’ocupació, formació, compliment fiscal i permanència de l’activitat. Incorporarem participacions públiques en el capital, drets sobre patents o retorns sobre beneficis quan l’aportació pública sigui rellevant. Establirem clàusules de devolució d’ajuts davant d’incompliments i límits al repartiment extraordinari de dividends durant el període de suport públic. Els ajuts s’avaluaran pel seu ús real i s’eliminaran si no compleixen els requisits mínims.
Estratègia d’R+D+I, sobirania tecnològica i ciència oberta
- 6.1.10. Consolidació d’objectius d’inversió en R+D+I i pressupost plurianual: Aprovarem un pressupost plurianual de ciència i innovació amb recursos estables que assegurin el creixement constant de la inversió (fins i tot en escenaris de crisi) i en mantinguin la continuïtat després de la finalització dels fons europeus. Augmentarem un 15 % els programes de l’Agencia Estatal de Investigación (amb focus en la innovació), reforçarem el finançament estructural de les universitats i els organismes de recerca, mobilitzarem inversió privada i agilitzarem convocatòries i pagaments previsibles.
- 6.1.11. Posicionament internacional i carrera científica: Assolirem la posició de país «fortament innovador» (100-125 % de la mitjana europea) al llarg de la legislatura i la de líder en innovació (>125 % de la mitjana europea) el 2030. Consolidarem l’Estatut del Personal d’Investigació i les reformes de la carrera científica amb ocupació estable, millors condicions i programes de retorn del talent.
- 6.1.12. Ciència oberta, ciutadania i democratització del sistema: Impulsarem models de ciència oberta i ciutadana, aprofundint en la responsabilitat social del personal investigador. Crearem el Consell Ciutadà de Ciència adscrit al Congrés dels Diputats per dinamitzar propostes ciutadanes en iniciatives legislatives, i potenciarem la societat civil científica (societats, reials acadèmies i assemblees) com a contrapès als grups de pressió corporatius.
- 6.1.13. Transferència tecnològica i suport a les pimes innovadores: Superarem els models tradicionals de suport mitjançant l’impuls decidit als ecosistemes de pimes innovadores i cooperatives. Crearem xarxes de transferència entre universitats, centres tecnològics i empreses mitjançant assessorament, instal·lacions compartides i finançament per a processos eficients, facilitant l’accés a les empreses de mida més petita i als territoris amb menys capacitat tecnològica.
Planificació estratègica i regulació estricta dels centres de dades
- 6.1.14. Planificació i governança de les infraestructures digitals: Considerarem els centres de dades infraestructura estratègica nacional i n’orientarem la implantació segons criteris d’impacte socioeconòmic i de recursos disponibles. Garantirem que la seva titularitat i governança quedin sota control nacional o europeu, i n’avaluarem l’impacte acumulat sobre el sòl, les xarxes i els recursos hídrics.
- 6.1.15. Requisits energètics, tèrmics i hídrics: Condicionarem les noves instal·lacions a que el seu consum elèctric estigui avalat per generació renovable addicional. Prohibirem expressament refrigerar amb aigua a les conques en sequera i exigirem utilitzar aigua regenerada o dessalinitzada, garantint la prioritat absoluta de l’aigua per a l’abastament de la població. Obligació legal d’aprofitar la calor residual (10 % el juliol del 2026, augmentant al 20 % el 2028). Tarifa pròpia per a grans consums que cobreixi la xarxa i la nova generació requerida (amb contractes de llarga durada i penalitzacions per cancel·lació anticipada).
- 6.1.16. Fiscalitat, retorn territorial i contractació local: Establirem un gravamen sobre l’activitat econòmica dels serveis digitals vinculats als centres de dades («taxa núvol»), i destinarem part de la recaptació als municipis i comarques que els acullen. Obligació de contractar i formar personal a la regió i garantia de prioritat de connexió elèctrica per a habitatges, indústries i comunitats energètiques.
- 6.1.17. Transparència i auditoria energètica: Publicarem de manera obligatòria el consum de llum i aigua, la procedència de l’energia i el percentatge de calor residual aprofitada per part de les grans instal·lacions, impulsant l’extensió d’aquests estàndards de transparència a tota la Unió Europea.
Núvol sobirà, programari lliure i autonomia digital
- 6.1.18. Programa de Sobirania Tecnològica i programari lliure: Lideratge públic ferm en la governança tecnològica davant del domini de les grans corporacions estrangeres. Impulsarem la creació de programari i maquinari de codi obert a través del Banc Públic d’Inversió, implantarem auditories públiques dels contractes tecnològics i crearem un registre obert dels sistemes d’intel·ligència artificial finançats amb diners públics (seguint models com el Sovereign Tech Fund o la Suite Numérique).
- 6.1.19. Adhesió al consorci europeu de béns comuns digitals (Digital Commons EDIC): Incorporarem Espanya al consorci europeu creat el 2025 per França, Alemanya, Itàlia, els Països Baixos i Luxemburg per desenvolupar, mantenir i finançar de manera conjunta programari lliure i infraestructures digitals compartides, del qual Espanya no forma part. Espanya sol·licitarà immediatament l’estatus d’observadora i s’hi incorporarà com a membre de ple dret durant la legislatura, participant en el pilot del Sovereign Tech Fund europeu i en el desenvolupament cooperatiu d’alternatives obertes per a les administracions públiques (espai de treball, núvol, intel·ligència artificial i ciberseguretat), en coordinació amb les comunitats autònomes i els ajuntaments.
- 6.1.20. Núvol sobirà per a l’administració pública i els serveis crítics: Revisarem la dependència de proveïdors tecnològics no europeus en àrees crítiques com la defensa, la sanitat, la justícia, Hisenda i la Seguretat Social en coordinació amb les comunitats autònomes i els ajuntaments. Obligatorietat legal que les dades més sensibles de l’Estat s’allotgin exclusivament en proveïdors ubicats a Espanya i subjectes de manera estricta a la legislació europea.
- 6.1.21. Projectes europeus de sobirania tecnològica: Impuls a la UE de projectes com la constel·lació europea de satèl·lits IRIS² i de qualsevol altre que garanteixi una sobirania tecnològica real davant la dependència de les grans tecnològiques de Silicon Valley.
Transició ecològica, reindustrialització verda i marc europeu
- 6.1.22. Estratègia «Espanya, potència industrial verda»: Desplegarem un pla integral de reindustrialització aprofitant l’avantatge competitiu en energies renovables. Electrificarem processos industrials i serveis amb assistència tècnica i suport a les pimes. Desenvoluparem cadenes de valor completes en equips renovables, emmagatzematge, xarxes, mobilitat elèctrica, rehabilitació, tecnologies digitals i medicaments essencials, coordinant sòl, connexions i subministrament mitjançant la compra pública i el finançament a llarg termini.
- 6.1.23. Suport a la indústria electrointensiva: Pla de suport específic per a sectors d’alt cost energètic (com la indústria ceràmica), convertint la disponibilitat d’electricitat neta i assequible en un avantatge competitiu industrial sostingut mitjançant descomptes en la tarifa per al consum d’electricitat d’origen renovable i l’obligació d’instal·lar autoconsum solar a les cobertes de les instal·lacions industrials.
- 6.1.24. Formació Professional industrial i ocupació de qualitat: Impulsarem la Formació Professional industrial i integrarem directament els serveis públics d’ocupació en els plans de reindustrialització regional i sectorial.
- 6.1.25. Marc financer europeu i governança econòmica: Defensa a les institucions europees d’un New Deal o gran pla d’inversió equivalent al 4,5 % del PIB de la UE per a política industrial, competitivitat i indústria verda. Prorrogarem els programes d’inversió comunitària, defensarem un finançament bonificat del Banc Central Europeu (BCE) per a la descarbonització i replantejarem les regles d’estabilitat pressupostària per fiscalitzar els superàvits comercials excessius i les infrainversions verdes dels països membres.
- 6.1.26. Aprovarem una llei específica de transició justa. Garantirà plans anticipats per als sectors potencialment afectats per la transició ecològica. Els plans es posaran en marxa almenys cinc anys abans de cada potencial tancament per a cada comarca afectada, amb calendari, pressupost, indicadors d’ocupació i població i avaluació independent.
Preguntes i respostes
Quin paper tindrà l'Estat en la indústria amb el Front Ampli?
Un paper directe. El Front Ampli proposa transformar la SEPI en una Agència Industrial Pública amb capital, personal especialitzat i capacitat per crear empreses públiques i entrar en sectors estratègics, coordinada amb l'ICO, el CDTI, ENISA i les institucions autonòmiques.
També crearia un Banc Públic d'Inversió, reorganitzant els fons públics de suport a l'empresa avui dispersos en diversos ministeris, i un fons públic d'inversió per a la innovació i les empreses tecnològiques. Els projectes finançats s'haurien de comprometre amb l'ocupació estable, la formació, la igualtat i l'arrelament territorial.
Una estratègia plurianual d'inversió per missions fixaria objectius mesurables de descarbonització, autonomia tecnològica, producció de béns essencials i cures.
Què exigirà el Front Ampli a les empreses que reben ajuts públics?
Compromisos vinculants d'inversió, de manteniment i qualitat de l'ocupació, de formació, de compliment fiscal i de permanència de l'activitat. Si l'empresa incompleix, hauria de retornar els ajuts.
Quan l'aportació pública sigui rellevant, l'Estat rebria participacions en el capital, drets sobre patents o retorns sobre beneficis, i hi hauria límits al repartiment extraordinari de dividends durant el període de suport. El Front Ampli proposa a més una acció d'or a les empreses estratègiques que venguin almenys el 50 % de la seva producció al sector públic.
Quant invertirà el Front Ampli en ciència i innovació?
El 3 % del PIB el 2030 i el 4 % en la dècada següent. La inversió pública creixeria fins a l'1,25 % del PIB, amb un 1,75 % d'inversió privada.
El Front Ampli proposa un pressupost plurianual de ciència i innovació que mantingui la inversió fins i tot en escenaris de crisi i després que s'acabin els fons europeus, i apujar un 15 % tots els programes de l'Agencia Estatal de Investigación. Consolidaria l'Estatut del Personal d'Investigació, amb ocupació estable i programes de retorn del talent, i crearia un Consell Ciutadà de Ciència adscrit al Congrés dels Diputats.
Quines normes tindran els centres de dades?
El Front Ampli proposa que els nous centres de dades avalin el seu consum elèctric amb generació renovable addicional i no es puguin refrigerar amb aigua a les conques en sequera, sinó amb aigua regenerada o dessalinitzada. Pagarien a més un gravamen sobre els serveis digitals vinculats, la «taxa núvol».
Els centres de dades es considerarien infraestructura estratègica nacional i haurien d'aprofitar la calor residual: un 10 % el juliol del 2026 i un 20 % el 2028. Part del que es recaptés amb la «taxa núvol» aniria als municipis i comarques que els acullen, i les grans instal·lacions haurien de publicar el seu consum de llum i aigua i la procedència de la seva energia.
Què és el núvol sobirà que proposa el Front Ampli?
És l'obligació legal que les dades més sensibles de l'Estat s'allotgin exclusivament en proveïdors ubicats a Espanya i subjectes a la legislació europea. El Front Ampli l'acompanya d'un impuls al programari i al maquinari de codi obert.
Es revisaria la dependència de proveïdors tecnològics no europeus en defensa, sanitat, justícia, Hisenda i Seguretat Social. Espanya demanaria immediatament l'estatus d'observadora al consorci europeu de béns comuns digitals (Digital Commons EDIC) i s'hi incorporaria com a membre de ple dret durant la legislatura.
Què passarà amb les comarques on tanqui una indústria?
Tindrien un pla anticipat. El Front Ampli proposa una llei de transició justa que obligui a posar en marxa plans almenys cinc anys abans de cada possible tancament, amb calendari, pressupost, indicadors d'ocupació i població i avaluació independent.
L'estratègia «Espanya, potència industrial verda» planteja una reindustrialització basada en les energies renovables, amb cadenes de valor completes en sectors com els equips renovables, la mobilitat elèctrica i els medicaments essencials. Els sectors d'alt cost energètic, com la indústria ceràmica, tindrien descomptes en la tarifa pel consum d'electricitat renovable.