Salaris que han de créixer, més temps per a la vida

El Front Ampli garantirà per llei un salari mínim d'almenys el 60 % del salari mitjà net i reduirà la jornada fins a les 32 hores.

Publicat
Actualitzat

Les dades clau

  • 60 % del salari mitjà net seria el sòl permanent del Salari Mínim Interprofessional (SMI), garantit per llei.
  • 37,5 hores el 2026, i 35 al sector públic; després la jornada baixaria de manera progressiva fins a les 32 hores setmanals.
  • 30 % de gravamen sobre el benefici extra de les empreses que facturin més de 50 milions i no apugin els salaris el que marca la referència.
  • Del 70 % al 80 % de la base reguladora pujaria la prestació per desocupació durant els primers sis mesos, i els límits màxims, un 25 %.
  • 3 dies consecutius i 6 l’any, com a màxim, es podrien justificar amb una declaració responsable per un problema lleu de salut.

Des del Front Ampli proposem garantir per llei que el salari mínim no baixi mai del 60 % del salari mitjà net i reduir la jornada a 37,5 hores, i a 35 al sector públic, per avançar després fins a les 32 hores setmanals sense rebaixa salarial.

Reformarem la indemnització per acomiadament improcedent, apujarem la prestació per desocupació al 80 % de la base reguladora durant els primers sis mesos i crearem un gravamen del 30 % per a les grans empreses el benefici de les quals creixi mentre els salaris es queden enrere. També regularem el treball a les plataformes digitals i la gestió per algoritmes, i reforçarem la salut laboral i el dret al teletreball.

El que diu el programa

Apujar els salaris i millorar les condicions de treball

  • 4.1.1. Sòl legal de l’SMI al 60 % del salari mitjà net: Garantirem per llei una pujada progressiva del Salari Mínim Interprofessional (SMI) mantenint un sòl permanent equivalent al 60 % del salari mitjà net de l’economia.
  • 4.1.2. Igualtat salarial en contractes i subcontractes: Equiparació de les retribucions de les persones treballadores de contractes i subcontractes amb les que perceben a l’empresa principal els qui fan tasques similars.
  • 4.1.3. Prohibició d’absorció i compensació de l’SMI: Aclarirem amb urgència les regles de fixació de l’SMI imposant la prohibició explícita que pugui ser absorbit o compensat mitjançant complements o plusos salarials.
  • 4.1.4. Observatori de Marges Empresarials i clàusules de revisió: Enviament de la informació de l’Observatori de Marges Empresarials (adaptada per sector i territori) a les meses de negociació dels convenis i obligatorietat d’incloure clàusules de revisió salarial per preservar el poder adquisitiu mitjançant una modificació de l’Estatut dels Treballadors que introdueixi una previsió d’aplicació subsidiària que obligui a revisar d’acord amb l’IPC les retribucions pactades en el conveni col·lectiu. L’evolució dels marges s’ha de traduir en millores salarials i de condicions per a les plantilles.
  • 4.1.5. Prevalença del conveni sectorial i ultraactivitat indefinida: Consolidarem la ultraactivitat indefinida dels convenis, limitarem la inaplicació a situacions econòmiques greus acreditades i estendrem la prioritat del conveni sectorial sobre el d’empresa en matèria de jornada, horari i distribució del temps de treball, excepte quan el conveni col·lectiu d’empresa estableixi condicions més favorables.
  • 4.1.6. Participació en beneficis i dret preferent d’adquisició: Mecanismes per a la participació de les plantilles en els beneficis de l’empresa i dret preferent d’adquisició a favor de les plantilles davant el tancament o la venda d’empreses viables per constituir cooperatives o societats laborals (amb el suport de l’ICO o l’ICF).
  • 4.1.7. Gravamen sobre beneficis no compartits: Crearem un gravamen estatal per a les empreses amb una xifra de facturació superior a 50 milions d’euros el benefici de les quals creixi mentre els salaris de la plantilla es queden enrere. S’aplicarà sobre el benefici d’explotació que superi la mitjana dels tres exercicis anteriors quan la pujada salarial de la plantilla no arribi a la de referència: la inflació de l’any o, si és més alta, la pactada a l’Acord per a l’Ocupació i la Negociació Col·lectiva (AENC) vigent. El tipus serà del 30 %; l’empresa que apugi els salaris el que marca la referència no pagarà res.
  • 4.1.8. Exigirem a les empreses que rebin subvencions, ajudes o contractes públics que compleixin el conveni sectorial de referència i que la diferència entre la retribució més alta i la més baixa no superi la ràtio que fixi la llei.
  • 4.1.9. Prioritzarem en la contractació pública les empreses amb conveni col·lectiu aplicable, representació sindical efectiva i òrgans de participació de la plantilla.

Temps de treball, registre de jornada digital i jornada contínua

  • 4.1.10. Registre de jornada digital, interoperable i amb accés remot: Implantarem un registre horari digital, fiable i interoperable que reculli la jornada real i les seves interrupcions, garantint l’accés remot en temps real per a la Inspecció de Treball sense desplaçaments previs.
  • 4.1.11. Garanties de protecció de dades en el registre de jornada: Prohibirem utilitzar dades biomètriques i geolocalització permanent per al control horari de la plantilla, seguint els criteris de l’AEPD.
  • 4.1.12. Generalització de la jornada contínua i límits a la jornada partida: Farem de la jornada contínua la forma habitual d’organització del treball. Limitarem les jornades partides a supòsits justificats per la negociació col·lectiva, fixarem límits a les interrupcions i establirem una compensació salarial obligatòria i no absorbible proporcional al temps d’interrupció.
  • 4.1.13. Llei Rider Universal i transposició de la Directiva de Plataformes: Presumpció de laboralitat per compte d’altri per a tot el treball en plataformes digitals, persecució de les flotes subcontractades i dels falsos autònoms amb responsabilitat solidària de la plataforma matriu. Per fer-ho és imprescindible reforçar la Inspecció.
  • 4.1.14. Regulació de la gestió algorítmica i auditoria sindical: Dret a la revisió humana de qualsevol acomiadament o sanció decidit per algoritmes, accés de la representació legal als paràmetres i a les avaluacions d’impacte de l’algoritme, i dret a auditories independents pagades per l’empresa.
  • 4.1.15. Avaluació d’impacte en salut i prohibició de dades sensibles: Reconeixerem per llei la gestió algorítmica com a factor de risc laboral amb avaluació prèvia obligatòria, i prohibirem el tractament de dades emocionals, biomètriques i la videovigilància permanent en el teletreball.
  • 4.1.16. Farem de la introducció de sistemes d’intel·ligència artificial una matèria de negociació obligatòria, seguint el procés de l’Acord marc europeu sobre digitalització de 2020, amb comissions paritàries d’algoritmes als convenis.

Acomiadament, contractació i protecció dels treballadors

  • 4.1.17. Acomiadament reparador i dissuasiu: Reformarem la indemnització per acomiadament improcedent perquè repari el dany real causat a la persona treballadora i dissuadeixi dels acomiadaments injustificats, en línia amb l’article 24 de la Carta Social Europea revisada i amb el que ha conclòs el Comitè Europeu de Drets Socials sobre el sistema espanyol d’indemnització taxada.
  • 4.1.18. Autorització prèvia i compensació per acomiadament tecnològic: Recuperarem l’autorització administrativa prèvia per als acomiadaments col·lectius (o la devolució d’ajudes públiques en empreses amb beneficis) i establirem un compromís de cotització addicional a la Seguretat Social per a les empreses que acomiadin per implantar IA o automatització.
  • 4.1.19. Exclourem de la contractació pública les empreses condemnades per delictes contra la seguretat dels treballadors, i impedirem que la reducció de la sanció per pagament immediat s’apliqui quan hi hagi accidents de treball o malalties professionals.
  • 4.1.20. Protecció dels treballadors fixos discontinus: Garantirem la crida per ordre i temps i el còmput de tota l’antiguitat, i modificarem la regulació vigent per limitar les facultats del conveni col·lectiu en desenvolupar els drets que l’Estatut dels Treballadors reconeix a les persones fixes discontínues.
  • 4.1.21. Prohibició de les dobles escales salarials: Eliminarem les dobles escales salarials a les empreses i garantirem una formació real i tutelada en els contractes formatius.
  • 4.1.22. Període de prova amb garanties: Modificarem l’Estatut dels Treballadors per limitar la durada del període de prova, obligar les empreses a fer efectivament les proves i a facilitar a la persona treballadora les evidències que demostrin, en termes objectius, que no les ha superades.
  • 4.1.23. Reformarem la regulació dels centres especials d’ocupació, per ajustar-la als principis de la Llei general de drets de les persones amb discapacitat i de la seva inclusió social.

Protecció per desocupació i inserció laboral

  • 4.1.24. Increment de la prestació contributiva i dels límits: Elevarem el percentatge de la prestació contributiva per desocupació del 70 % al 80 % de la base reguladora durant els primers sis mesos (i 70 % la resta) i apujarem un 25 % els límits màxims.
  • 4.1.25. Ampliació de la cobertura i Pla d’Ocupació Garantida: Ampliarem la cobertura per desocupació i per cessament d’activitat d’autònoms per a carreres discontínues, i desplegarem el Pla d’Ocupació Garantida prioritzant les persones aturades de llarga durada i els joves.
  • 4.1.26. Establirem com a objectiu central de la política econòmica que la taxa d’atur convergeixi amb la mitjana europea i que hi hagi prou llocs de treball disponibles per a les persones que vulguin treballar. Tot i que la reforma laboral ha donat lloc a les xifres més altes de persones treballant i d’ocupació estable, Espanya ha d’afrontar ara el desafiament d’eliminar una altra anomalia històrica: la de tenir una taxa d’atur molt superior a la mitjana europea. L’objectiu de la legislatura serà convergir amb aquesta taxa d’atur, que se situa en el 7 %, i assolir una taxa d’ocupació superior al 70 %. És possible, si es posa en marxa una estratègia integrada de polítiques econòmiques i polítiques d’ocupació orientades plenament a aquest objectiu.
  • 4.1.27. Establirem el dia 25 de cada mes com a data d’abonament de les prestacions i els subsidis per desocupació, equiparant-la a la data habitual de pagament de les pensions.

Drets sindicals, delegat compartit per a microempreses i inspecció

  • 4.1.28. Delegat sindical compartit per a microempreses (≤ 6 treballadors): Reformarem la LOLS perquè les plantilles de microempreses (de 6 o menys treballadors) escullin un delegat sindical compartit per cada grup de 50 a 100 negocis del mateix sector i territori.
  • 4.1.29. Accés a canals digitals i comitès d’empresa europeus: Dret dels sindicats a comunicar-se amb la plantilla mitjançant els canals digitals de l’empresa i transposició ambiciosa de la directiva sobre comitès d’empresa europeus.
  • 4.1.30. Reforç de la Inspecció de Treball i traspàs a Catalunya: Reformarem la Llei 23/2015 per a l’ús de noves tecnologies en les inspeccions i traspassarem completament les funcions inspectores (inclosa la Seguretat Social) a la Generalitat de Catalunya.

Prevenció de riscos psicosocials, salut laboral i mútues

  • 4.1.31. Reglament de Riscos Psicosocials i CoPsoQ-istas21: Aprovació en un màxim de sis mesos del reglament de riscos psicosocials, que obligarà a avaluar-los mitjançant mètodes validats (CoPsoQ-istas21) i a intervenir sobre l’organització del treball.
  • 4.1.32. Prohibició del presentisme i dels plusos d’assistència: Inclourem el presentisme com a risc psicosocial i prohibirem els plusos d’assistència que penalitzin les baixes mèdiques o els algoritmes que castiguin absències justificades.
  • 4.1.33. Implementarem l’autojustificació amb declaració responsable de l’absència laboral per un problema lleu de salut que no necessiti atenció sanitària, amb un màxim de 3 dies consecutius i un total de 6 dies l’any, com a permís remunerat.
  • 4.1.34. Control exclusiu de les baixes per part de la sanitat pública: Garantirem per llei que les altes, baixes i confirmacions per contingències comunes corresponguin en exclusiva a la sanitat pública, i rebutjarem ampliar competències a les mútues.
  • 4.1.35. Responsabilitat en la subcontractació i assetjament OIT 190: Responsabilitat de l’empresa principal en la seguretat de tota la cadena de subcontractació i desenvolupament de protocols contra l’assetjament sexual i LGTBI-fòbic (Conveni 190 OIT).
  • 4.1.36. Garantirem que les prestacions per accident de treball i malaltia professional siguin suficients i adequades al salari real de la persona treballadora.
  • 4.1.37. Reforçarem el control públic de les mútues, amb transparència sobre els seus resultats, revisió pública de les altes en contingències professionals i participació sindical efectiva en els seus òrgans de control.
  • 4.1.38. Augmentarem la protecció de les persones treballadores davant els riscos climàtics desenvolupant estàndards laborals obligatoris per protegir les persones treballadores de les onades de calor i altres impactes, incloent-hi l’adequació d’horaris, protocols d’hidratació, descans i mecanismes de cessament d’activitat climàtica per a autònoms i assalariats en alertes extremes.

Teletreball, formació, pràctiques i treball de la llar

  • 4.1.39. Regulació garantista del teletreball: Dret al teletreball voluntari i reversible en llocs compatibles, amb l’assumpció de despeses i equips per part de l’empresa i desconnexió digital efectiva.
  • 4.1.40. Estatut de les persones en pràctiques: Impedirem el treball gratuït mitjançant un pla formatiu obligatori, tutoria efectiva, durada limitada, compensació de despeses i prohibició de substituir llocs de treball.
  • 4.1.41. Formació Professional i requalificació davant els canvis tecnològics: Formació dins de la jornada laboral i plans de requalificació professional vinculats a l’automatització.
  • 4.1.42. Equiparació plena del treball de la llar: Prevenció de riscos laborals efectiva, inspecció de treball i itinerari de professionalització en el sector de la llar i les cures.

Cap a una jornada laboral màxima de 32 hores setmanals sense reducció salarial

  • 4.1.43. Implantació immediata de les 37,5 hores el 2026 i de les 35 hores al sector públic, prohibint la compensació mitjançant hores extraordinàries i exigint la pujada proporcional del salari per hora en els contractes a temps parcial.
  • 4.1.44. Reduirem la jornada laboral limitant el temps de treball efectiu de manera progressiva fins a les 32 hores setmanals. Aquesta proposta pretén una reducció i un repartiment equitatiu del temps de treball, evitant situacions d’atur, subocupació i sobreexplotació, així com garantir el dret a un ús del temps marcat per les necessitats socials i col·lectives que faci realitat, amb caràcter general, el principi d’adaptació del treball a la persona.

Preguntes i respostes

Pujarà el salari mínim amb el Front Ampli?

Sí. El Front Ampli proposa garantir per llei una pujada progressiva del Salari Mínim Interprofessional (SMI), amb un sòl permanent del 60 % del salari mitjà net de l'economia. A més, prohibiria de manera explícita que l'SMI s'absorbeixi o es compensi amb complements o plusos.

Les persones que treballen en contractes i subcontractes cobrarien el mateix que qui fa tasques similars a l'empresa principal.

Com farà el Front Ampli que els salaris pugin amb els preus i els beneficis?

Amb clàusules obligatòries de revisió salarial lligades a l'IPC als convenis i amb un gravamen del 30 % per a les grans empreses el benefici de les quals creixi mentre els salaris de la plantilla es queden enrere.

El gravamen que proposa el Front Ampli s'aplicaria a empreses que facturin més de 50 milions d'euros, sobre el benefici d'explotació que superi la mitjana dels tres exercicis anteriors, quan la pujada salarial no arribi a la inflació de l'any o, si és més alta, a la pactada a l'Acord per a l'Ocupació i la Negociació Col·lectiva (AENC). L'empresa que apugi els salaris el que marca aquesta referència no pagaria res.

Es reduirà la jornada laboral?

Sí. El Front Ampli proposa implantar immediatament la jornada de 37,5 hores el 2026, i de 35 hores al sector públic, i després reduir de manera progressiva el temps de treball efectiu fins a les 32 hores setmanals, sense rebaixa salarial.

La reducció no es podria compensar amb hores extraordinàries i el salari per hora dels contractes a temps parcial pujaria en proporció. La jornada contínua seria la forma habitual d'organitzar el treball, i un registre horari digital donaria accés en temps real a la Inspecció de Treball.

Serà més car acomiadar?

El Front Ampli proposa reformar la indemnització per acomiadament improcedent perquè repari el dany real causat a la persona treballadora i dissuadeixi dels acomiadaments injustificats, en línia amb l'article 24 de la Carta Social Europea revisada.

També recuperaria l'autorització administrativa prèvia per als acomiadaments col·lectius i exigiria una cotització addicional a la Seguretat Social a les empreses que acomiadin per implantar intel·ligència artificial o automatització.

Què canviarà en la prestació per desocupació?

El Front Ampli proposa apujar la prestació contributiva del 70 % al 80 % de la base reguladora durant els primers sis mesos i elevar un 25 % els límits màxims. Les prestacions i subsidis es cobrarien el dia 25 de cada mes, com les pensions.

El Front Ampli fixa com a objectiu de legislatura convergir amb la taxa d'atur mitjana europea, del 7 %, i assolir una taxa d'ocupació superior al 70 %, amb un Pla d'Ocupació Garantida que doni prioritat a les persones aturades de llarga durada i als joves.

Què canviarà en les baixes mèdiques?

Les altes i baixes per contingències comunes correspondrien en exclusiva a la sanitat pública, sense ampliar les competències de les mútues. Així ho proposa el Front Ampli, que a més reforçaria el control públic de les mútues.

Una absència per un problema lleu de salut que no necessiti atenció sanitària es podria justificar amb una declaració responsable, com a permís remunerat, fins a 3 dies consecutius i 6 dies l'any. Quedarien prohibits els plusos d'assistència que penalitzin les baixes mèdiques.

Altres mesures