Ciutats i territoris adaptats al canvi climàtic
El Front Ampli aprovarà un Pla Estatal de Seguretat Ambiental per protegir la població de la calor, les inundacions, els incendis i les sequeres.
- Publicat
- Actualitzat
Les dades clau
- 1 arbre per cada 3 veïns és el criteri d’arbrat del programa d’adaptació urbana.
- Més de 28.000 centres educatius tindrien un pla plurianual d’ajuts per a la climatització.
- De 17 °C a 27 °C és el rang de temperatura que es vol mantenir a les aules.
- 30 % de les zones terrestres serien àrees protegides objecte de restauració efectiva.
- 30 % del mar Mediterrani quedaria protegit, en àrees estratègiques per conservar la posidònia.
Des del Front Ampli proposem un Pla Estatal de Seguretat Ambiental per protegir la població de les onades de calor, les inundacions, els incendis i les sequeres, coordinat per una nova Agència Estatal de Prevenció i Adaptació Climàtica.
Adaptarem les ciutats amb un arbre per cada tres veïns i una xarxa de refugis climàtics, climatitzarem els centres educatius i protegirem el 30 % de les zones terrestres i el 30 % del mar Mediterrani.
El que diu el programa
- 5.3.1. Pla Estatal de Seguretat Ambiental: La recurrència actual i futura de fenòmens meteorològics extrems, ja siguin fenòmens de precipitacions extremes, DANA, incendis, inundacions, sequeres o onades de calor, requereix per part de l’Estat una resposta suficient per protegir la població espanyola d’aquests efectes derivats del canvi climàtic. Cal adaptar els serveis públics, les condicions de treball i les inversions a aquestes previsions. En aquest sentit, cal reformular lleis tan importants com la de costes o la d’aigües en clau d’emergència climàtica, proposant les accions necessàries per minimitzar els riscos. Cal fer mapes de vulnerabilitat climàtica, protocol·litzar les alertes de protecció civil, actualitzar els algoritmes de l’AEMET i de les altres agències meteorològiques autonòmiques, millorar els sistemes de salut pública per abastar qüestions com les onades de calor, i potenciar els serveis d’emergències i protecció civil en matèria de riscos climàtics.
- 5.3.2. Impulsarem la creació d’una Agència Estatal de Prevenció i Adaptació Climàtica. Posarà en marxa una Estratègia Nacional d’Adaptació Climàtica de les ciutats i els territoris, cofinançada per l’Estat, les comunitats autònomes i els ajuntaments.
- 5.3.3. Programa d’Adaptació Climàtica Urbana i renaturalització: Posarem en marxa un gran programa d’adaptació cofinançat per l’Estat, les comunitats autònomes i els ajuntaments. Inclou renaturalització, arbrat (criteri d’1 arbre per cada 3 veïns), nous espais verds, vianantització, refugis climàtics i rehabilitació urbana, prioritzant els barris més vulnerables i avançant cap al model de la «ciutat dels 15 minuts». Es coordinarà el suport als plans d’adaptació urbana i sectorials amb les administracions competents.
- 5.3.4. Xarxa i desplegament de refugis climàtics: Consolidació i impuls de la xarxa de refugis climàtics mitjançant un mapa actualitzat i accessible. Es dotarà les administracions autonòmiques i municipals dels recursos i les eines necessaris per al desplegament de nous refugis.
- 5.3.5. Pla Estatal de Bioclimatització i climatització educativa / social: Aprovarem una regulació estatal amb estàndards mínims de climatització, ombra, ventilació i accés a l’aigua als centres educatius, juntament amb un pla d’emergència contra la calor a les escoles i als centres de serveis socials (centres residencials i centres de dia). Inclou un pla plurianual d’ajuts per als més de 28.000 centres educatius (prioritzant els més vulnerables) amb l’objectiu de mantenir les aules en un rang de 17 °C a 27 °C i evitant la suspensió de classes per no perjudicar la conciliació.
- 5.3.6. Gestió integral del risc d’inundacions (PNACC): Execució prioritària i urgent de les mesures del Pla Nacional d’Adaptació al Canvi Climàtic (PNACC) relatives a l’aigua i els recursos hídrics: avaluació de la gestió davant les inundacions, desenvolupament d’actuacions d’adaptació, i integració formal del risc d’inundació en l’ordenació territorial i urbanística.
- 5.3.7. Connectivitat urbana verda i blava: Augmentarem la connectivitat entre espais verds i blaus a les zones urbanes i densament poblades en coordinació amb les administracions públiques.
- 5.3.8. Mapatge d’infraestructures i passos de fauna a les carreteres: Farem un estudi a les carreteres de titularitat estatal per avaluar l’efectivitat dels passos de fauna existents i localitzar trams sense infraestructures adequades.
- 5.3.9. Planificarem la retirada i la reubicació estratègica d’infraestructures exposades a la franja costanera per permetre l’adaptació del litoral davant la pujada del nivell del mar i els temporals, evitant la construcció d’obres rígides de defensa o la regeneració artificial continuada de platges. Actualment, l’excessiva urbanització de la costa i el deteriorament de dunes i aiguamolls impedeixen que els ecosistemes actuïn com a barreres naturals eficaces per protegir les poblacions del litoral.
- 5.3.10. Implantació d’un sistema de pagaments per serveis ambientals a les zones rurals: Qui cuida la natura mereix cobrar-ne. A través de la PAC, és possible pagar als pagesos per desenvolupar pràctiques que ens protegeixen a tots: la cura i la neteja del bosc, la creació de paisatges en mosaic que frenen el foc, la regeneració de sòls que retenen l’aigua.
- 5.3.11. Elaborarem una estratègia estatal de prevenció de grans incendis forestals que abordi els problemes estructurals de la propagació, integrant la gestió forestal sostenible, l’ús planificat del foc (cremes prescrites), la ramaderia extensiva, el foment de paisatges en mosaic i la restauració de serveis ecosistèmics incorporant criteris de resiliència i adaptació al canvi climàtic, i que contempli també la reducció de les causes d’ignició, reforçant la cultura forestal mitjançant campanyes públiques de sensibilització i educació ambiental i promovent la participació ciutadana i el diàleg amb el medi rural.
- 5.3.12. Integrarem la política forestal de manera transversal i coherent, reforçant la governança i la coordinació entre ministeris i administracions, amb la política agrària i de desenvolupament rural, la conservació del patrimoni natural, la política contra el canvi climàtic, la lluita contra la desertificació, la lluita contra el despoblament i el foment del consum de productes forestals a través de la compra pública.
- 5.3.13. Desenvoluparem nous models de silvicultura que permetin una resiliència més gran dels boscos productius, fomentant la producció i l’ús industrial d’espècies natives davant d’altres de caràcter exòtic. Buscarem una diversificació més gran (intraespecífica i interespecífica), canvis en els models de gestió, evitant la repetició del model actual (plantacions regulars, monoespecífiques, amb ús d’agroquímics i tallades arreu), que s’han demostrat molt vulnerables als efectes del canvi climàtic. Portarem una part de la gestió forestal dels boscos públics cap a una silvicultura de coberta contínua o propera a la natura, i garantirem superfícies a lliure evolució i la protecció de boscos i rodals madurs.
- 5.3.14. Protecció i restauració territorial i marina (objectiu 30 %): Inversió general en biodiversitat i restauració d’hàbitats degradats (d’acord amb les directives europees). Arribarem al 30 % de zones terrestres com a àrees protegides objecte de restauració efectiva. Elevarem al 30 % la protecció del mar Mediterrani en àrees marines estratègiques per a la conservació de la posidònia (amb restriccions d’ancoratge i de sobreexplotació pesquera), i crearem a més una Estratègia Nacional de Conservació de la Posidònia Oceànica.
- 5.3.15. Instal·lació de boies ecològiques permanents: Foment, en col·laboració amb les administracions autonòmiques i locals, de boies permanents que no danyin la biodiversitat marina i facilitin la proliferació de la vida del mar.
- 5.3.16. Protecció especial i conservació de cetacis: Inclourem el catxalot i el rorqual comú al Listado de Especies Silvestres en Régimen de Protección Especial i al Catálogo Español de Especies Amenazadas («en perill d’extinció», segons ACCOBAMS). Aplicarem mesures de conservació a través del Pla de Gestió del Corredor de Migració de Cetacis del Mediterrani (reducció de velocitat segons el vaixell, reducció del soroll submarí, del risc de col·lisió i de les emissions de GEH).
- 5.3.17. Pla Nacional de Restauració Marina Passiva: Desplegarem el Pla Nacional de Restauració enfocat a l’aplicació de mesures de restauració passiva dins dels ecosistemes marins.
- 5.3.18. Marc Mundial Kunming-Mont-real: Aplicarem els objectius i les mesures del Conveni sobre la Diversitat Biològica de Mont-real 2022 (Marc Mundial Kunming-Mont-real).
- 5.3.19. Farem efectiva la prohibició de comercialitzar al nostre territori productes importats que provinguin de la desforestació, que no respectin la legislació laboral i de drets humans del país d’origen, o que no tinguin una declaració de diligència deguda verificable, exigint el compliment estricte del Reglament europeu sobre la matèria. Per garantir-ho, implantarem inspeccions rigoroses de mercat i criteris de compra pública ètica i verda a totes les administracions, evitant que el consum al nostre territori empari abusos ecològics o socials globals.
Preguntes i respostes
Com protegirà el Front Ampli la població de la calor, les inundacions i els incendis?
Amb un Pla Estatal de Seguretat Ambiental que adapti els serveis públics, les condicions de treball i les inversions als fenòmens meteorològics extrems. El coordinaria una nova Agència Estatal de Prevenció i Adaptació Climàtica.
El pla inclou mapes de vulnerabilitat climàtica, protocols per a les alertes de protecció civil, l'actualització dels algoritmes de l'AEMET i el reforç de la salut pública i dels serveis d'emergències. El Front Ampli proposa també reformular la Llei de costes i la Llei d'aigües en clau d'emergència climàtica i integrar el risc d'inundació en l'ordenació territorial i urbanística.
Què canviarà a les ciutats per fer front a la calor?
El Front Ampli proposa un programa d'adaptació urbana amb més arbres, nous espais verds, vianantització i refugis climàtics, començant pels barris més vulnerables. El criteri és un arbre per cada tres veïns.
La xarxa de refugis climàtics tindria un mapa actualitzat i accessible, i les comunitats autònomes i els ajuntaments rebrien recursos per obrir refugis nous. El programa avança a més cap al model de la ciutat dels 15 minuts.
Se suspendran les classes quan faci molta calor?
El Front Ampli ho vol evitar. Proposa una regulació estatal amb estàndards mínims de climatització, ombra, ventilació i accés a l'aigua als centres educatius, per mantenir les aules entre 17 °C i 27 °C sense suspendre les classes i sense perjudicar la conciliació.
Hi hauria un pla plurianual d'ajuts per als més de 28.000 centres educatius, que dona prioritat als més vulnerables. El pla d'emergència contra la calor cobriria també els centres residencials i els centres de dia.
Com es prevendran els grans incendis forestals?
Amb una estratègia estatal que actuï sobre les causes de la propagació: gestió forestal sostenible, cremes prescrites, ramaderia extensiva i paisatges en mosaic. El Front Ampli proposa a més que els pagesos cobrin, a través de la PAC, per cuidar i netejar el bosc, crear paisatges en mosaic que frenen el foc i regenerar sòls que retenen l'aigua.
El Front Ampli fomentaria les espècies natives davant de les exòtiques i abandonaria el model de plantacions regulars d'una sola espècie. Un cos civil climàtic es dedicaria a la prevenció d'incendis a l'hivern i a l'extinció a l'estiu.
Què proposa el Front Ampli per a la costa?
El Front Ampli proposa planificar la retirada i la reubicació de les infraestructures exposades a la franja costanera, perquè el litoral s'adapti a la pujada del nivell del mar i als temporals. Evitaria les obres rígides de defensa i la regeneració artificial continuada de platges, perquè les dunes i els aiguamolls tornin a actuar com a barreres naturals.
Què proposa el Front Ampli per protegir la natura i el mar?
Protegir el 30 % de les zones terrestres i el 30 % del mar Mediterrani, amb una estratègia nacional per conservar la posidònia. El catxalot i el rorqual comú entrarien al Catálogo Español de Especies Amenazadas.
Les àrees marines protegides tindrien restriccions d'ancoratge i de sobreexplotació pesquera, i per als cetacis es reduirien la velocitat dels vaixells i el soroll submarí al corredor de migració del Mediterrani. El Front Ampli proposa a més fer efectiva la prohibició de vendre productes importats que provinguin de la desforestació o que no respectin els drets humans al país d'origen.